Zona: Barranc de Castellfollit
Dificultat: V (D)
Dificultat obligada: V
Llargària: 180 metres
Grau d’exposició: Alt
Grau de compromís: Mitjà
Equipament: Via pràcticament desequipada, on trobarem algun clau als passatges més compromesos i la tercera reunió muntada amb espits, la resta de reunions a arbres.
Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i/o friends i bagues per savines i ponts de roca.
Orientació: Sud-oest
Temps: anant tranquil•les no va arribar a 5 hores
Dissabte 1 de juny quedo amb les meves amigues Annas a Barcelona per baixar a Tarragona i fer l’interessant via Ger a la roca de Ponent. Aquest itinerari es troba molt a prop de Poblet, al barranc de Castellfollit.
Aquest barranc és una solitària i salvatge vall de la província de Tarragona que reemplaça l’habitual calcari de la regió pel granit. Trobar via llarga i granit és realment un fenòmen curiós en aquesta zona, i la sensació és d'estar en una minivall dels Pirineus en ple sud de Catalunya.
L’itinerari és 100% clàssic, escalada practicament desequipada, amb una línia molt maca.
Arribem molt d’hora a peu de via, ja que la intenció és arribar l’abans possible a Barcelona. El dia és bo i clar, però com no, un vent horrorós ens acompanya com ve sent habitual en les darreres escalades. Quan m’enfilo pel primer llarg i arribo a la reunió, sento que les meves companyes parlen amb algú més, miro abaix i 4 cordades més s’esperaven fent cua!! Pel que sembla, abans hi havia una regulació d’escalada que permetia l’escalada a partir de l’1 de juny fins al desembre. Pel que hem descobert, posteriorment, aquesta regulació ja no és vigent però molts escaladors no ho deuen saber.
El primer llarg té un parell de passos atlètics que encara que estiguin protegits per pitons s'han de fer amb molta decisió.
El segon llarg, el més maco de la via, comença amb una sortida d'aquelles on el "coco" no et pot fallar per superar uns passos un xic difícils però força compromessos els quals has de protegir tu mateixa. Continua per un diedre tombat amb una finestra natural amb grans vistes sobre la regió i acaba amb un petit flanqueig molt aeri i disfrutón.
A partir d'aquí, les tirades 3, 4 i 5 ja són més ràpides, el grau ès més baix i et deixa protegir la progressió amb facilitat, vas trobant força ponts de roca. Remarcar un passet en el tercer llarg que no et deixa indiferent, enfilar-se a un esperó amb presses totalment romes i amb un vent que sembla que et vagi llençar esperò avall li dóna un puntet d'emoció.
Recomano al cinquè llarg fer una reunió iintermitja si no vols deixar-te els braços recuperant les cordes.
CORDADA: Anna, Farrando i Sandra
Si voleu més informació de la via ho trobareu perfectament explicat en (escalatroncs) http://escalatroncs.wordpress.com/2011/02/07/aresta-ger-roc-ponent-muntanyes-prades/
(o bé en el col·leccionista de vies que precisament era la cordada que teníem al darrere) http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2013/06/aresta-ger-al-roc-ponent.html
FOTOS
https://plus.google.com/u/0/106038443887563860252/posts/gnpV7T1wFs7
