La resssenya, per no variar, està treta del fantàstic blog d'escalada "escalatroncs", que si no coneixeu, us aconsello que entreu perquè tenen unes ressenyes molt precisses i completes.
http://escalatroncs.wordpress.com/2009/01/19/josep-andrevi-miranda-can-jorba/
ASCENCIÓ
Diumenge 11 de març 2012.
CORDADA
Ens repartim els llargs: Jesús fa el primer llarg, Sandrix el segon, i Jordi fa l'últim. Gràcies nois, és impossible una bona escalada sense uns grans companys de cordada! Però em faltava un... últimament el Céssar està car de veure ;)
DESCRIPCIÓ DE LA VIA
Via: Josep Mª Andreví
Zona: Montserrat – Can Jorba
Dificultat: V (D+)
Dificultat obligada: IV+
Grau d’exposició: Mitjà/baix
Compromís: Baix
Llargària: 100 metres
Equipament: Via equipada amb espits i claus
Material: 8 cintes exprés, vagues per muntar l’última reunió a un arbre i opcionalment joc de tascons
Orientació: Sud-est
Valoració:**
SECTOR
A la Miranda de Can Jorba trobem mitja dotzena de vies de dificultat baixa, encarades cap al sud-est, fet que ens assegura sol i bones temperatures a l'hivern.
APROXIMACIÓ
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l'Oca. La via comença a l'esquerra del camí, al costat d'un roc amb un gran forat.
VIA
L'Andreví és una via de tall clàssic oberta pels germans Masó, lògica i amb roca prou acceptable. L'equipament, suficient, es pot completar amb algun tascó tot i que nosaltres no en vam fer servir cap. L'escalada és fàcil, en general amb bona roca, menys potser en el segon llarg que hi ha alguna llastra gran que no dóna gaire confiança. En el tercer llarg, cal remarcar un bon "aleje" abans d'arribar al ressalt. La última reunió es fa un pi.
RESSENYA
La via consta de 100 metres en tres llargs.
LI (V)
El primer llarg comença a un esperó just al costat d’un roc amb un forat. El primer espit es troba una mica amunt. Un cop hem xapat continuem per l’espero fins un petit replà. A partir d’ara escalem per una fissura, després placa i una altre cop fissura; quan s’acaba la darrera fissura sortim cap a l’esquerra en diagonal fins la reunió. 30 metres.
L2(V)
Sortim per la dreta de la reunió, fent un curt flanqueig. Tot seguit escalem una placa fissurada, que es es va tornant més compacta i un xic més vertical fins la reunió. 30 metres.
L3(V)
La darrera tirada comença tombada, hem d’anar amunt fins a trobar un ressalt més vertical, però ben protegit amb un clau. Un cop superat anem en diagonal a l’esquerra fins arribar a un pi on fem l’última reunió. 40 metres.
DESCENS
Un ràpel de 40 metres fins a la r2 i un altre de 50 fins al peu de via.
 |
| 18 de marzo de 2012 |
